Permisos no retribuïts en 2025 segons l’Estatut dels Treballadors

Quan treballes per compte aliè, és possible que en algun moment necessitis absentar-te temporalment del teu lloc de treball per motius personals, familiars o de força major. En aquests casos, els permisos no retribuïts previstos a l’Estatut dels Treballadors són una eina legal molt útil per equilibrar les teves necessitats personals amb les teves responsabilitats laborals.

Amb l’entrada en vigor d’algunes modificacions legals l’any 2025, és especialment important estar al dia sobre com es regulen actualment els permisos no retribuïts, quins tipus existeixen i quins drets i obligacions impliquen tant per a tu com per a la teva empresa.

En aquest article t’explicarem amb detall no només què és un permís no retribuït i com sol·licitar-lo pas a pas, sinó també com ha evolucionat la seva regulació l’any 2025, quines conseqüències té per a la teva cotització a la Seguretat Social i en quins casos pot ser denegat.

Si a més t’interessa aprofundir en altres aspectes relacionats amb la gestió del talent, la selecció de personal per a empreses o la normativa laboral vigent, et convidem a visitar el nostre blog, on trobaràs més articles pensats per ajudar-te a prendre decisions.

Què és un permís no retribuït?

Un permís no retribuït és una autorització que et concedeix la teva empresa per absentar-te del treball durant un període determinat sense percebre salari. Tot i que implica una suspensió del teu contracte laboral pel que fa a l’obligació de treballar i de ser remunerat, continues mantenint el teu vincle amb l’empresa.

L’Estatut dels Treballadors no regula de manera exhaustiva tots els aspectes dels permisos no retribuïts, ja que en molts casos la seva concessió depèn de la negociació entre l’empresa i el treballador o del que estableix el conveni col·lectiu aplicable. No obstant això, sí que estableix algunes bases importants, especialment pel que fa als permisos vinculats a la cura de familiars o fills, on hi ha una protecció legal més gran.

Les principals característiques dels permisos no retribuïts, segons l’Estatut dels Treballadors (ET), són:

  • Voluntarietat: Ets tu qui sol·licita el permís.
  • Temporalitat: Tenen una durada limitada i acordada.
  • No remuneració: No tens dret al salari durant el període del permís.
  • Reincorporació garantida: Un cop finalitzat el permís, pots tornar al teu lloc de treball en les condicions acordades.

Un aspecte important és que el permís no retribuït s’ha de pactar entre treballador i empresa, ja que, tret d’excepcions, l’Estatut no obliga l’empresari a concedir-lo si no hi ha una causa justificada.

La normativa sobre permisos no retribuïts a Espanya s’articula principalment a través de l’Estatut dels Treballadors, que estableix els principis generals per a la seva concessió i exercici.

Tot i que tradicionalment ha existit un marc bàsic, el 2025 s’han introduït algunes actualitzacions rellevants que busquen millorar la conciliació de la vida personal i laboral, en compliment de les directrius europees en aquesta matèria. En concret, s’han actualitzat certs aspectes normatius que afecten directament els permisos:

  • Terminis de sol·licitud: Es requereix un preavís mínim de 15 dies, tret que el conveni col·lectiu estableixi el contrari.
  • Motivacions reconegudes: Es reforça la protecció dels permisos vinculats a la cura de familiars i a la conciliació, alineant-se amb la Directiva (UE) 2019/1158 sobre la conciliació de la vida familiar i laboral dels progenitors i cuidadors.
  • Protecció del lloc de treball: Especifica que, per a permisos inferiors a quatre mesos, el lloc de treball s’ha de reservar de manera efectiva.

Aquestes modificacions busquen adaptar-se a les normatives europees i promoure entorns laborals més flexibles i humans. Segons dades d’Eurofound (2023), un 27 % dels treballadors a la UE ha sol·licitat algun tipus de permís relacionat amb la cura de familiars en els últims dos anys, reflectint una tendència creixent que també impulsa els canvis legislatius.

Tipus de permisos no retribuïts

No tots els permisos no retribuïts són iguals. Depenent de la situació, pots optar a diferents modalitats:

Permís no retribuït per cura de familiars: Es sol·licita per atendre familiars fins al segon grau de consanguinitat o afinitat que, per raons d’edat, accident o malaltia, no puguin valdre’s per si mateixos. La durada i les condicions varien segons el conveni col·lectiu, però normalment és d’un màxim d’uns dos anys.


Permís no retribuït per cura de fills: En aquest cas, pots sol·licitar l’excedència per cura de fills, tant biològics com adoptats, normalment fins que el menor compleix tres anys. Segons dades d’Eurostat, el 2022 aproximadament un 6 % dels treballadors europeus van optar per excedències per cura de fills.

Permís no retribuït per interessos personals: Tot i estar menys regulat, alguns convenis col·lectius permeten sol·licitar temps lliure per raons personals, sempre que es pacti prèviament.

Recorda que els detalls específics poden variar segons el sector o el conveni de la teva empresa.

Procés per sol·licitar un permís no retribuït

Sol·licitar un permís no retribuït requereix seguir un procés formal que garanteixi tant els teus drets com els de l’empresa.

Tot i que pot variar lleugerament en funció del conveni col·lectiu aplicable o de les polítiques internes de cada empresa, existeix una sèrie de passos comuns que hauries de conèixer i seguir per augmentar les possibilitats que la teva sol·licitud sigui acceptada i gestionada correctament:

  1. Consulta el conveni col·lectiu: Abans de sol·licitar-lo, revisa el teu conveni o acorda directament amb Recursos Humans les condicions aplicables.
  2. Redacta una sol·licitud per escrit: A la carta has d’indicar les teves dades personals, els motius del permís, la durada estimada i la data d’inici i finalització.
  3. Presenta la sol·licitud amb antelació: En general, el preavís ha de ser d’almenys 15 dies, tot i que pot variar.
  4. Negociació i acord: L’empresa pot sol·licitar més informació i negociar les condicions (per exemple, la durada exacta).
  5. Signatura de l’acord: L’ideal és que l’acord quedi signat per ambdues parts per a una major seguretat jurídica.

Exemple de sol·licitud:

“Per la present, sol·licito un permís no retribuït des de l’1 de juliol de 2025 fins al 30 de setembre de 2025 per motius de cura d’un familiar en situació de dependència.”

Una bona preparació de la sol·licitud i una comunicació clara amb la teva empresa facilitaran el procés.

Es pot denegar un permís no retribuït?

Tot i que el permís no retribuït és una eina valuosa per conciliar la vida personal i laboral, cal saber que la seva concessió no sempre és automàtica. A diferència d’altres permisos regulats expressament per la llei (com el permís per naixement d’un fill o el permís per a exàmens oficials), el permís no retribuït, tret de situacions específiques protegides, depèn de l’acceptació de l’empresa.

En conseqüència, l’empresa pot denegar la teva sol·licitud en determinats supòsits. Això sí, ha de fer-ho de manera justificada i raonada, evitant decisions arbitràries o discriminatòries que podrien ser impugnades judicialment.

es principals raons per denegar una sol·licitud són:

  • Incompatibilitat operativa: Si l’absència afecta greument el funcionament del departament o de l’empresa.
  • Falta de justificació: Si no s’acredita adequadament la causa del permís sol·licitat.
  • Durades excessives: Si el temps sol·licitat supera els límits raonables establerts pel conveni col·lectiu.

En tot cas, l’empresa ha de justificar de manera objectiva la denegació per evitar conflictes laborals. De fet, el Tribunal Suprem d’Espanya ha establert en diverses sentències (com la STS 3615/2022) que la negativa ha de ser proporcionada i raonada.

Impacte dels permisos no retribuïts en la cotització i els beneficis

Prendre un permís no retribuït implica efectes directes sobre les teves cotitzacions a la Seguretat Social i els teus beneficis laborals:

  • Cotització: Durant el permís, l’empresa no cotitza per tu, tret de casos especials com les excedències per cura de fills o familiars, on sí existeix l’obligació de cotitzar (segons l’article 237 de la Llei General de la Seguretat Social).
  • Antiguitat: El temps de permís no retribuït no computa a efectes d’antiguitat a l’empresa, llevat que el conveni indiqui el contrari.
  • Vacances: El període de permís no genera dret a vacances.
  • Pagues extraordinàries: No perceps pagues durant l’absència, ni tampoc parts proporcionals.

Per exemple, si sol·licites un permís de tres mesos per cura d’un familiar, aquests mesos no es tindran en compte per al càlcul de la teva antiguitat ni per al còmput de les vacances de l’any en curs, llevat d’un acord exprés amb l’empresa.

Segons dades de la Comissió Europea (2023), els permisos de cura de familiars protegits per cotització augmenten la probabilitat de reincorporació exitosa al mercat laboral en un 18 % en comparació amb permisos sense protecció.

Conclusió

Els permisos no retribuïts són una eina valuosa per afrontar situacions personals que requereixen la teva presència, però és fonamental entendre la seva regulació i efectes. El 2025, amb les recents modificacions de l’Estatut dels Treballadors, els permisos guanyen en protecció, especialment pel que fa a la conciliació familiar.

Abans de sol·licitar-ne un, assegura’t de complir els requisits legals, comunicar-te de manera efectiva amb la teva empresa i valorar com afectarà la teva cotització i els teus beneficis laborals. I recorda: una planificació adequada et permetrà fer ús d’aquests permisos de manera segura i sense afectar negativament la teva trajectòria professional.

Si vols seguir aprofundint en temes de dret laboral, recursos humans i gestió del talent, des de la nostra consultora de selecció de personal t’animem a explorar més articles.


Busques un nou repte laboral?

Registra el teu CV i des d’ISPROX contactarem amb tu si alguna vacant encaixa amb el teu perfil.


Aquest article t’ha semblat interessant? Comparteix-lo amb la teva xarxa!