Claus per atraure talent al Vallès Occidental:
Quan la cultura empresarial, l’escolta i el criteri marquen la diferència

L’Elba va començar en el món dels Recursos Humans amb una base sòlida: la psicologia clínica, la psicologia social, un màster en direcció de RRHH, i també amb la inquietud i les ganes d’entendre per què som com som i d’intentar posar una mica més d’humanitat en la feina de cada dia.
Avui lidera l’oficina de Terrassa com a Partner d’ISPROX, combinant el seu rol com a consultora de selecció amb un acompanyament proper i estratègic a empreses del territori. Tota la seva trajectòria ha girat entorn de les persones: ha treballat com a HRBP i consultora de persones per a empreses industrials de tot tipus —químiques, farma, alimentàries…—, a més de projectes en serveis.
El seu fort és el talent: entendre les empreses des de dins i ajudar-les a trobar aquell perfil que no només compleix els requisits, sinó que també encaixa.
Elba, com descriuries el teixit empresarial del Vallès Occidental i què el diferencia d’altres zones industrials de Catalunya?
El Vallès Occidental és una comarca amb un teixit empresarial molt potent, per la seva diversitat, per la seva història i pel talent que hi resideix. Aquí no hi ha un sol sector dominant: conviuen empreses del químic, farma, metal·lúrgic, alimentació, tecnologia, serveis… i això ens converteix en un territori súper resilient.
Si a un sector li va malament, n’hi ha un altre que tira del carro i no només això: en termes generals, vaig veient que entre les empreses hi ha solidaritat, sinergies, però això igual és un tema tan extens que dóna per a una altra entrevista. A més, tenim una tradició industrial de dècades —només cal pensar en Terrassa o Sabadell i el seu bagatge tèxtil— que ha marcat una cultura empresarial molt orientada a fer créixer el negoci intentant cada dia fer millor les coses.
Al Vallès hi ha tant multinacionals com pimes familiars i projectes emprenedors, i tots convivim en un ecosistema força proper, molt de conèixer-se, de col·laboracions creuades. Aquí les relacions compten.
És important tenir en compte que el talent que creix aquí, en moltes ocasions també s’hi forma. Un dels grans avantatges del Vallès és la seva xarxa educativa: des de la UAB, que impulsa perfils universitaris amb mirada crítica i social, fins als centres de Formació Professional que preparen les persones per incorporar-se al món laboral amb una orientació molt pràctica. I això també és una de les nostres majors fortaleses.
Gràcies a aquestes escoles tenim professionals administratius, tècnics, industrials o de l’àmbit científic que surten amb una preparació excel·lent. El teixit empresarial es sosté també perquè comptem amb un sistema formatiu que el nodreix des de dins.
Des de la teva experiència a l’oficina de Terrassa, quin tipus d’empreses solen demandar més serveis de selecció de talent?
A ISPROX Terrassa tenim la sort de treballar per tot el Vallès, però també comptem amb la confiança d’empreses en diferents punts del territori de la província de Barcelona. Això ens permet veure tot tipus d’estructures i necessitats. Les que més recorren a nosaltres són pimes industrials que no tenen un gran departament de RRHH (o directament no en disposen) i ens necessiten com a partner, però també treballem amb empreses del sector serveis, despatxos professionals, firmes legals i empreses de perfil financer.
Seguim tenint una gran demanda en empreses químiques, farmacèutiques i metal·lúrgiques. Ens busquen per trobar des d’enginyers fins a perfils comptables, assessors fiscals, advocats o tècnics de laboratori, per posar sobre la taula un ventall de perfils. Agraeixen el nostre servei perquè saben que escoltem bé i que entenem la seva realitat per poder donar amb la persona que encaixa de veritat.
Quins perfils professionals tenen més rotació o escassetat al Vallès Occidental actualment?
Els perfils industrials continuen sent el gran repte: enginyers industrials, químics, mecànics, tècnics de manteniment, especialistes en automatització, perfils de robòtica… A més, tot el que tingui a veure amb indústria 4.0 està molt buscat i amb molt poca rotació interna.
També hi ha escassetat de perfils de qualitat, producció i laboratori en empreses químiques i farmacèutiques. I, cada cop més, també es nota en perfils d’assessorament legal o fiscal.
Moltes persones que viuen al Vallès es desplacen cada dia a Barcelona per treballar en una Big4 o en grans despatxos. Això implica hores de transport, ja sigui privat o públic (amb el cost que comporta a nivell econòmic), horaris poc flexibles i molt desgast.
Tot i així, hi ha persones disposades a això en favor de la seva carrera o d’altres factors, i el repte real és que vulguin quedar-se aquí. Això només s’aconsegueix si les empreses del territori sabem crear projectes sòlids, amb una cultura atractiva, bona flexibilitat i lideratge modern, no micro-lideratge. Hem de ser capaços de competir no només en salari, sinó en propostes de valor globals.
Quins són els principals reptes que tenen les pimes i les empreses industrials de la zona a l’hora d’atreure talent qualificat?
Tornant al que comentàvem, un dels reptes és competir amb grans estructures.
Les pimes del Vallès tenen projectes molt interessants, entorns molt humans, bon clima, proximitat, però de vegades els costa fer-se visibles. No tenen una gran marca ni àrees ben treballades d’employer branding i, de vegades, això fa que els candidats no se’n fixin o no entenguin, d’entrada, el valor del projecte (i també cal dir que per això hi som nosaltres a ISPROX, venent el projecte de les empreses als candidats).
També costa oferir flexibilitat o plans de carrera si ets una estructura petita. I cal afegir que moltes vegades la selecció la fa algú que no és expert en persones. Per això, el repte és doble: saber atraure i després seleccionar bé. Aquí és on entrem nosaltres. I per això moltes vegades ens convertim en molt més que una empresa de selecció: som un suport real per ordenar processos, acompanyar decisions i proposar noves maneres de trobar i fidelitzar talent.

L’Elba va començar en el món dels Recursos Humans amb una base sòlida: la psicologia clínica, la psicologia social, un màster en direcció de RRHH, i també amb la inquietud i les ganes d’entendre per què som com som i d’intentar posar una mica més d’humanitat en la feina de cada dia.
Avui lidera l’oficina de Terrassa com a Partner d’ISPROX, combinant el seu rol com a consultora de selecció amb un acompanyament proper i estratègic a empreses del territori. Tota la seva trajectòria ha girat entorn de les persones: ha treballat com a HRBP i consultora de persones per a empreses industrials de tot tipus —químiques, farma, alimentàries…—, a més de projectes en serveis.
El seu fort és el talent: entendre les empreses des de dins i ajudar-les a trobar aquell perfil que no només compleix els requisits, sinó que també encaixa.
Quin valor aporta ISPROX a les empreses del Vallès Occidental que busquen contractar de manera ràpida i eficaç?
Proximitat, escolta, criteri. No és només que siguem d’aquí, és que estem amb ells, els coneixem, entenem les seves urgències i també la seva cultura. Quan una empresa et truca i sap que respondràs ràpid, que no li enviaràs només currículums o candidatures sense coherència ni avaluació, que faràs un bon filtratge… això dona molta tranquil·litat.
A més, a ISPROX treballem des de valors reals. Apostem per la transparència, per explicar bé les coses, per construir relacions de confiança a llarg termini. No venem fum, ni diem que tot és fàcil. El que fem és acompanyar, assessorar i posar molta cap i cor a cada procés.
A nivell personal, per a mi el més important és escoltar i processar. No anar amb una recepta feta, sinó entendre què necessita cada client, quin moment viu, quin tipus de persona hi pot encaixar. Des d’aquí és quan tot flueix i la col·laboració es converteix en relació.
Com influeix la proximitat geogràfica i el coneixement de l’entorn local en l’èxit dels processos de selecció?
Ho és tot. Entendre quin tipus de formació hi ha a cada zona, d’on solen sortir els professionals de cada branca… tot això et permet anticipar moltíssim. Perquè no és el mateix viure a Castellar que a Sant Cugat, per exemple. Saber si algú podrà arribar en 20 minuts o haurà de travessar mig Vallès. També conèixer les persones, poder veure-les, visitar-les, seure amb elles. Fer aquest tipus de lectura humana i no només curricular.
A mi m’agrada dir que encertem perquè som a prop. A més, quan portes temps coneixent empreses del mateix territori, comences a veure sinergies, a identificar patrons, a saber quin tipus de cultura existeix a cada zona. I això és or per poder assessorar amb criteri. El que no fem és treballar amb una recepta estàndard, perquè cada realitat és diferent.
I no ens enganyem: això s’aconsegueix trepitjant territori i escoltant. I s’aconsegueix quan tens una xarxa construïda empresa a empresa, sense filtres elitistes. Perquè, essent sinceres, per aquí a prop hi ha entitats representatives d’empreses que continuen funcionant amb dinàmiques tancades, on només uns quants tenen visibilitat. No representen la totalitat del teixit que mou aquesta comarca.
El nostre coneixement no ve d’allà, ve d’estar-hi, d’acompanyar de veritat, de parlar amb empreses petites que no surten als diaris però que generen ocupació i sostenen l’economia local. Aquí és on aprenem i on està el valor diferencial.
Quin paper juga la cultura empresarial en els processos de selecció i en l’encaix del talent?
La cultura empresarial no només és important, és decisiva. I ho dic des de l’experiència de veure processos que han funcionat increïblement bé gràcies a aquest “match” invisible que va més enllà del currículum. Moltes vegades donem per fet que complir i superar els requisits tècnics és suficient, però la realitat és una altra: si una persona no connecta amb la manera de ser, de treballar i de relacionar-se d’una empresa, l’encaix no durarà. Perquè una empresa no és només el que fa, sinó com ho fa. I això ho defineix la seva cultura.
I compte, que la cultura no és únicament el que es diu a la web corporativa ni el que s’ensenya a la presentació institucional. És el que passa en el dia a dia, als passadissos, a les reunions improvisades, en com es gestionen els problemes i en com es celebren els èxits.
Des d’ISPROX intentem dedicar temps a captar aquesta essència real, fins i tot preguntant a persones incorporades a l’empresa. Jo necessito saber si l’equip funciona per autonomia o per consens, si es valora la iniciativa o la cautela, si hi ha humor o tot és formalisme. Perquè això, a l’hora de seleccionar, marca la diferència.
Per això, a més del nivell tècnic, observo moltíssim les soft skills, que de “soft” no en tenen res. Com comunica aquesta persona? Com reacciona quan alguna cosa es torça? Quin ritme necessita? Se sent còmoda amb molta llibertat o necessita molta estructura? Són detalls que no es veuen en un CV.
I quan trobes aquest encaix, quan la manera de ser del candidat s’alinea amb la manera de fer de l’empresa, se’n nota. I ho nota tothom. L’onboarding va més fluid, el rendiment apareix abans, i el més important: hi ha confiança i ganes de sumar. Per a mi, això és fer bé la selecció: entendre de veritat com és una empresa per dins i buscar algú que pugui viure i créixer en aquesta realitat.
Podries compartir algun cas d’èxit en què des d’ISPROX hagueu ajudat una empresa del Vallès a resoldre una necessitat urgent de talent?
Sí, clar, però sense esmentar el nom del client. Un cas molt recent amb una empresa que tenia un perfil d’enginyeria clau, una figura que portava molts anys i coneixia molt bé els processos interns. D’un dia per l’altre, aquesta persona va comunicar que se n’anava a un altre projecte, i l’empresa es va quedar descol·locada. De seguida ens van trucar.
Ja havíem parlat força abans, així que coneixíem bé la seva cultura i el que necessitaven. Ens vam reunir, vam fer una redefinició del lloc per ajustar-lo a la seva situació actual i vam activar la recerca.
Vam trobar una persona amb molta experiència tècnica, però sobretot, amb una actitud molt alineada amb la manera de treballar allà. Va ser una incorporació estratègica, que a més ha aportat noves idees i millores. El que va fer que tot sortís bé va ser la nostra confiança mútua.
Com ha evolucionat la demanda de talent a la comarca després dels últims anys de transformació digital i industrial?
Continua en constant canvi i per a millor. Ara la majoria d’empreses volen perfils híbrids: que tinguin coneixements a nivell tècnic o que vulguin aprendre, però també que sàpiguen de digitalització, que tinguin competències pròpies del lloc però també humanes.
Els clàssics continuen sent necessaris –un bon responsable de manteniment pel que fa a trajectòria professional és or– però ara també ens enfoquem molt en que sàpiga liderar persones, que entengui d’indicadors clau, que pugui llegir dades i generar-les.
La digitalització ha portat moltes oportunitats, però també una exigència extra. Ja no n’hi ha prou amb saber, cal saber adaptar-se, col·laborar, aprendre ràpid. I en aquest context, les empreses necessiten més que mai un partner que ho entengui i sàpiga avaluar bé.
Per últim, quin consell donaries a les empreses del Vallès que estan tenint dificultats per atraure perfils tècnics o especialitzats?
Que no pensin només en el que necessiten, sinó en el que ofereixen. Que es preguntin: per què algú vindria a treballar amb nosaltres? Què fa diferent la meva empresa? I que treballin això.
També que no es quedin amb l’evident: de vegades, el perfil ideal no existeix, però sí que hi ha persones amb potencial que, amb acompanyament, poden arribar molt lluny. Apostar per elles dona molt bon resultat.
Per últim, que s’envoltin bé. No estan soles. La nostra manera de fer és acompanyar amb criteri, sense posturejos, sent útils i honestos. Quan no podem ajudar en alguna cosa també ho diem, i això, al final, és el que es valora.